Guaitant la vida

2012-02-04T08:16:00.000-08:00

Marta Rojals

Un bon llibre que parla de relacions, d'amistat, explicat en un llenguatge proper i amb el reflex dialectal que com molt bé explica l'autora, té una font d'inspiració essencial: El parlar de la Palma d'Ebre (Ribera d'EBre) de la doctora en filologia catalana Olga Cubells Bartolomé.
A mi, que ja sóc una mica granadeta, i de poble, em sembla un llibre que reflexa perfectament la vida rural en pobles de les nostres contrades, carregat d'una ironia que en més d'una ocasió et fa venir un somriure perquè la vida en molts pobles segueix essent la de la infantessa de l'Élia, sense haver canviat gens tot i haver passat anys, i en molts moments hi pots veure i reconèixer personatges que són molt propers al nostre dia a dia.
Però no crec que el mèrit de la Marta Rojals sigui només reflectir la vida al poble, el que realment aconsegueix és relatar la complexitat de la vida en parella de la seva generació, el comprovar que amb el pas del temps estàs vivint la vida d'una altra persona en lloc de la teua i el que costa trencar lligams i començar-ne una de nova, perquè un dia t'adonés que, aquell o aquella, en qui portes convivint més de quatorze anys, s'ha convertit en un autèntic desconegut per tu .

-No t'està fent patir conscientment, Bernat, d'això en pots estar segur. Però hi ha reaccions nostres que mos surten de l'úter, que no mos passen pekl cervell, i que no les podem controlar. O no les sabem controlar.
Podria continuar llegint -330ml- però el que vull dir ara ja no m'ho sé de memòria.
-Són sentiments molt animals, saps? No som complicades perquè sí, i aquesta complexitat també mos sorprén, a nantros, no et pensis, però així som, i així filtrem lo que mos passe a la vida. I a vegades actuem com si valtros haguéssiu de tindre clarividència, perquè no mos figurem l'enigma que podem arribar a ser, en segons quines situacions, per a un cervell que està estructurat d'una manera diferent a la nostra. I valtros no en teniu cap culpa, encara que la patiu. I nantros potser tampoc, mentre no siguem conscients d'aquesta diferència. a vegades és molt injust, perquè us exigim que hi veigueu clar amb un calidoscopi, és un símil molt idiota, però... a vegades penso que en segons quines circumstàncies no mos anirie malament un traductor simultani.
Jo és que no sé d'on coi les trec, aquestes teories. Em sonen d'algun Youtube d'aquells que t'envien els col·legues els dilluns ociosos. Espero que el Bernat no hagi rebut els mateixos que jo. De moment, quan aixeco el cap, em trobo les seues ninetes esbandides, perforant-me a mil metres de profunditat.
-Continua , Èlia.
Bec un glop nerviós de la pepsi que de poc que no em surt pel nas. És plena fins dalt.
_Noo, ja està. no sé si lo que hai dit te serveix de res, me n'hai anat una mica per les rames.(pag 222)

Prou retallades!

2012-01-24T10:31:00.001-08:00

MEMORIAL DE GREUGES DAVANT LES POLÍTIQUES DEL GOVERN DE LA GENERALITAT

Les organitzacions socials que formem la Plataforma ProuRetallades, des dels àmbits de la salut, l’educació, el món del treball, lacultura, l’associacionisme veïnal, juvenil, de la gent gran i cívic del nostrepaís, presentem el memorial de greuges de les polítiques injustes de retalladesindiscriminades i els increments de preus que perjudiquen fonamentalment lesclasses populars, que el Govern de la Generalitat de Catalunya situa en la proposta depressupostos per a l’any 2012 i suposen un atac a l’actual model d’Estat deBenestar.

Exigim el reconeixement del dret a la protecció de la salut igualper a tothom. Defensem el servei nacional de salut públic i dequalitat!

Per això diem:

No al tancament indiscriminat de serveis de salut públics, als increments de les llistes d’espera i a la pèrdua de qualitat d’aquests serveis.
No al trossejament de l’ICS perquè representa un pas més en la seva desintegració i reducció de la participació del servei públic de salut.
No al repagament d’un euro per recepta.
No als acomiadaments i a la precarització dels treballadors i treballadores de la sanitat.
Demanem l’aplicació d’incompatibilitat en els càrrecs de l’administració pública amb interessos privats i corporatius.

Exigim eldret a l’educació pública, equitativa i de qualitat!

Per això diem:

No a la paralització de les construccions de nous centres educatius i dels anomenats RAM.
No a la disminució de professorat.
No a la reducció dels recursos destinats al pressupost de funcionament dels centres perquè generen seriosos problemes per garantir unes condicions bàsiques de qualitat.
No a l'increment de les quotes de les escoles bressol.
Demanem l’augment de la ràtio professorat/alumnat.

Pel dret auns serveis públics amb ocupació de qualitat i al servei de les persones!

Per això diem:

No als acomiadaments dels treballadors i treballadores públics.
No a la regressió de les seves condicions de treball.
No a la privatització i a l’externalització de serveis.

Pel dret al’emancipació juvenil i al treball digne per als joves!

Per això diem:

No a la supressió dels ajuts al lloguer.
No a la supressió de noves concessions de la renda bàsica d'emancipació.
No a l’augment de les taxes universitàries.
No a la precarització del món laboral juvenil.
Demanem polítiques actives que garanteixin l’empleabilitat dels i les joves.
Demanem una educació i formació de qualitat que garanteixi al màxim el seu accés al mercat de treball.

Pel dret a unavida digne per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya

Per això diem:

No a la pèrdua de poder adquisitiu que afecta a la major part de la ciutadania i, de forma més greu, a les persones que es troben en situacions més vulnerables.
No a la pèrdua constant del valor de les pensions de la gent gran del nostre país.
No a l’increment indiscriminat dels preus del transport públic.
No a la criminalització injustificada de les persones que cobren la Renda Mínima d’Inserció ni a les restriccions en la concessió de la prestació.
No al desmantellament dels serveis socials a Catalunya.
No a la demora en l’aplicació de la Llei de la Dependència.
No a les retallades de personal i a l’augment de ràtios en l’atenció als col·lectius amb més dificultats (tallers ocupacionals, centres d’atenció a persones amb discapacitat, etc.).
No a la fragmentació i privatització del Servei d’Ocupació de Catalunya i la rebaixa dels seus recursos per a l’atenció a les persones aturades.
No a la reducció generalitzada de recursos per a les associacions i organitzacions socials del nostre país, que estan limitant dràsticament la seva capacitat i afebleixen seriosament el teixit associatiu i social de Catalunya.
Demanem una educació i formació de qualitat, que garanteixi al màxim l’accés i el retorn al mercat de treball de les persones en situació d’atur.
Demanem que es prioritzi la lluita contra l’atur amb accions clares i decidides, i amb mesures i recursos suficients per a garantir la protecció social de les persones aturades i de les que es troben en dificultats econòmiques.
Demanem l’establiment d’una Renda Garantida de Ciutadania, tal com estableix l’Estatut de Catalunya, que garanteixi uns ingressos suficients per a les persones en situacions més vulnerables.
Demanem que s’actuï de manera urgent davant la indefensió dels ciutadans i ciutadanes en relació a les seves hipoteques en cas d’impagament. L’habitatge és un dret i no un privilegi, i ens neguem a continuar sent mercaderia d’aquells bancs i caixes que n’han fet negoci.
Demanem el desenvolupament de polítiques industrials que afavoreixin l’activitat econòmica i el canvi de model productiu, per lluitar contra l’atur i la precarietat laboral.

La Plataforma Prou Retallades promouaquest memorial de greuges per denunciar que el Govern de la Generalitat utilitzael missatge de la manca de recursos i la necessitat de les retallades per a encobriruna clara estratègia de desmantellament dels serveis públics, afavorir elsinteressos privatitzadors de determinats grups econòmics i la clara intenció demercantilitzar aquests serveis.

Denunciem l’estratègia de justificar lesretallades fabricant un consens artificial conforme són inevitables, iinstal·lant la por i la resignació entre la ciutadania utilitzant el falsargument de la manca de recursos com a excusa per retallar els drets socials idemocràtics de la ciutadania de Catalunya

Denunciem que s’estan creuant totes les líniesentre legalitat i legitimitat. Cap partit polític es va presentar amb unprograma electoral en el qual s’hi plantegés el desmantellament de l’Estat delBenestar. Per tant, a dia d’avui no es pot fer servir l’argument de la“legitimitat de les urnes” perquè la ciutadania del nostre país no ha estatconsultada en aquest sentit. Per tant, demanem al Govern de la Generalitat que actuïamb responsabilitat davant del compromís que va adquirir amb el poble deCatalunya.

Coneixedors de la greu crisi econòmicainternacional, europea, i a les quals no en som aliens, reclamem l’aplicaciód’un model alternatiu per sortir de la crisi i aturar les agressions contra lespersones que s’ha de basar de manera inalienable en la defensa de l’Estat delBenestar com a model de justícia i cohesió socials, i que exigeix de tots elsgoverns una aposta clara i decidida per una fiscalitat justa imediambientalment solidària que faci pagar a qui més té, perquè l’esforçcontributiu al bé comú es faci en funció de la riquesa i els recursos econòmicsde cadascú. En aquest mateix sentit, reclamem una aposta clara i decidida perlluitar contra el frau fiscal i l’evasió fiscal. Amb una fiscalitat justa i lalluita contra el frau, els governs podrien recaptar milers de milions d’eurosque farien innecessàries les actuals agressions a l’Estat del Benestar i la cohesió social. Tenimmecanismes per equilibrar financerament el món i l’impost sobre lestransaccions financeres, n’és un.

Amb la complicitat dels poders públics i els organismes europeus iinternacionals, el sistema financer segueix rebent suport amb mesures pergarantir la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris,mentre s’ataca el model social europeu cedint a les exigències del sistemafinancer internacional i es deixen de banda les necessitats dels ciutadans iciutadanes. I, mentrestant, cap dels directius responsables de les actuacionsd’aquestes entitats financeres ha assumit les responsabilitats de la situacióactual.

Per tot això, des de la Plataforma ProuRetallades volem fer sentir arreu que hi ha una altra manera de fer les coses ique hi ha recursos econòmics que no s’estan recaptant i que farieninnecessàries aquestes polítiques d’ajust tant dures i injustes i lesagressions als drets socials i laborals de la ciutadania del nostre país. I,insistim, aquests recursos permetrien una aposta clara per part del Govern en lacreació d'ocupació i la garantia de la protecció social de les personesaturades tenint en compte l’alarmant índex d’atur que no para d’augmentar alnostre país.

Hi ha alternatives, per això denunciem elsentiment de resignació que es vol inculcar a la ciutadania de Catalunya desd’espais públics i privats, i que només respon a interessos particulars icorporatius. L’Estat del Benestar és un pilar fonamental de la nostraidiosincràsia com a poble i del model d’una Catalunya i un país de convivènciai cohesió social, i que exigeix poder construir el seu futur sobre les bases dela solidaritat i la justícia social.

Contra les agressions a l’Estat del Benestar, continuem en acció!

Els nostres drets no es toquen! Prou retallades!

L'espiera

2012-01-04T03:33:00.000-08:00

Francesca Aliern

Vora l'Ebre i a la Catalunya de començament de segle, on la gent adinerada de les cases benestants eren els ames i senyors de les terres, les cases i les vides del seus treballadors.
Unes vides impecables on tot està permès, perquè tot es calla, el servents i tots aquells que treballen per a ells, viuen cecs i muts preveient i confirmant tot el que passa però,si cal, negant l'evidencia.
Un assassinats posen el poble en alerta i la por i el silenci es converteixen en protagonistes. Cal buscar culpables per asserenar els ànims i no fa falta massa perspicàcia per encertar qui acabarà pagant els plats trencats i qui en sortirà sense marca.
Una bona novel·la per entendre d'on venim i més en aquests temps que sembla que tornem a desfer el camí.
"Donava a entendre que només la preocupaven les plantes, però en realitat seguia punxant-lo per sostreure-li qualsevol moviment fora de context de son fill. Però ell havia de ser viu, nadar i guardar la roba, fer-se el sord i el mut en el moment oportú, així que es limità a traure el fullam sec que s'amuntegava dins la sèquia. La dona no va continuar per aquell camí. L'home va respirar alleujat. Naturalment que li podia aclarir algun dubte, però aquests no eren agradables. podria començar per dir-li que l'Enric era calcat a son pare, que es va passar la vida clavant les banyes a aquella venerable senyora. Anava expressament a Barcelona per gaudir de bones festes en companyia de les millors meretrius de la ciutat. Quan ell l'anava a recollir al baixador del tren, veia un home cansat, ullerós i fins un poc més prim. I aprofitant-se de la misèria, només li calia escollir la treballadora que més li agradés per emportar-se-la a un habitacle que era just darrera de la fàbrica de dolços. Tenia predilecció per les jovenetes, per aquelles vèrgens de cos i ànima que respiraven l'alè febrós d'aquell home, que amb la llengua solcava camins sobre la seua nuesa estremida. també era protagonista d'altres històries inconfessables que s'havien convertit en un secret que coneixia tot el poble. Però els veïns callaven. l'any era massa llarg si no es comptava amb un jornal. I la família s'havia d'alimentar cada dia." (pag 40)

Jo confeso

2011-12-18T09:35:00.000-08:00

Jaume Cabré

Jo confesso, que durant la lectura d'aquest llibre he experimentat sensacions de tota mena. Saltant del present al passat i d'una història a una altra història que sembla que no tenen res en comú però lligades amb un fil conductor que ho condiciona tot.

Explicant la vida de l'Adrià Ardèvol i moltes vides que es correlacionen amb la seva, ens demostra, l'autor, que tot el que ha passat un dia llunyà pot tenir repercussió en el present, moltes vegades sense entendre el perquè.

Es serveix d'un violí amb nom propi per fer un retrat d'una Europa que encara avui no sap on va i que sembla ser que es prepara per tornar a ser protagonista, en aquest moments, no sabem ben bé de què.

"Res no té sentit, Déu no existeix i els homes han de defensar-se com poden dels estralls del temps. Mira, amic dilecte: n'estic tan segur, del pas que vaig fer, que l'acabo de completar fa unes quantes setmanes: m'he allistat a l'exèrcit del poble. resumint, podria dir que he canviat la sotana pel fusell. Sóc més útil mirant de salvar la meva gent del Mal. Els dubtes s'han esvaït, amic Ardèvol. fa anys parlava del Mal, el Maligne, el diable...i era incapaç d'entendre la naturalesa del Mal i mirava de fer disquisicions sobre el mal de culpa, el mal de pena, el mal metafísic, el mal físic, el mal absolut i el mal relatiu i, sobretot, la causa eficient del mal. I després de tants estudis, després de donar-hi voltes, resultava que havia d'escoltar en confessió les beguines de la meva parròquia que es confessaven de l'horrible delicte de no haver estat prou estrictes en l'observació del dejuni des de mitjanit abans de combregar. déu meu, el meu interior em deia no pot ser, no pot ser. Drago: estàs perdent la raó de ser de la teva vida, si és que vols continuar sent útil per a la humanitat. Me'n vaig adonar del tot quan una ,mare em va dir com és que Déu permet que la meva filleta es mori amb tants dolors, mossèn; com és que Déu no intervé per aturar-ho. I jo no tenia cap resposta i em vaig descobrir fent-jli un sermó sobre la causa eficient del Mal, fins que vaig callar, avergonyit. Li vaig dir no ho sé, Andreja, perdona'm però no ho sé. Potser et faré riure, benvolgut Fèlix Ardèvol, tu que m'escrius cartes llarguíssimes defensant el cinisme egoista en que has convertit la teva vida, segons dius. Els dubtes m'escanyen perquè em trobava indefens davant les llàgrimes; però ara ja no. Ja sé on és el Mal. fins i tot, el Mal absolut. Es diu Himmler. Es diu Hitler. Es diu Pavelic. Es diu Luburic i el seu invent macabre de Jasenovac. Es diu Shutzstaffel i Abwehr. La guerra posa en relleu la part més bestial de la naturalesa humana. però el Mal existeix abans de la guerra i no depèn de cap entelèquia sinó de les persones. per això el meu company inseparable des de fa unes setmanes és un fusell amb mira telescòpica perquè el comandament ha decidit que sóc bon tirador. Aviat entrarem en combat. llavors escapçaré el Mal tret a tret i no em fa nosa pensar-ho. Mentre el que tingui a les coordenades del punt de mira sigui un nazi, un ústaixa o, simplement, i que déu em perdoni, un soldat enemic."(pag 552, 553)

són 998 pagines, si en voleu més caldrà que us hi poseu i aquests nadals són una bona ocasió

Sacrificis

2011-12-10T07:31:00.001-08:00

Ja qui diu que hauríem d’estar contents perquè som uns privilegiats,vivim en el primer món, tenim llum, menjar i no hem de fer km per anar a buscaraigua cada matí.

Jo també ho penso, i és per això que he fet de la meva vidaun clam a favor d’aquells que pateixen necessitats. Sempre he pensat que haviade fer quelcom per ajudar-los, i sempre que he pogut ho he fet.

La igualtat entre totes les persones del planeta m’hapreocupat i em preocupa, com a molta gent, és injust que uns tinguin tant i unsaltres tant poc. Jo tenia la meua particular manera de solucionar-ho: s’haviade repartir, tots podíem destinar una petita part dels nostres sous i dedicar-lo a acabar amb les hambrunes del món, a aportar tecnologia, inclòs els hi podíem dedicar uns dies de lesnostres vacances o un any sencer de la nostra vida, i a més era partidària deque es fes obligatòriament . La qüestió era arribar a la igualtat.

Hauria estat tan fàcil, només era qüestió de proposar-nos-ho.

Tan fàcil com ho és ara destinar una part dels nostres sousa rescatar bancs, a pagar obres faraòniquesque no s’haurien d’haver començat mai, a mantenir els sous milionaris de polítics i expolítics,a conservar una monarquia medieval i per tan terriblement desfasada, i...al seuexercit, per no parlar de tot aquell diner que destinem al luxe de l’església, quan sónels primers que haurien de donar exemple.

Sens dubte no ens doldria tant el 10 per cent del nostre sousi ho féssim amb la certesa que es destinaria a solucionar problemes de veritati poguéssim deixar de percebre que vivim en un món injust.

Les xifres hi són i per tant la solució també.

Ara ens descomptaran un tant per cent del nostre sou i no només no solucionarem ressinó que participarem a incrementar ladesigualtat entre tots els qui habitem el planeta, essent nosaltres cada dia méspobres i condemnant, aquells que ja ho eren, a tenir encara menys oportunitats ia deixar-los morir de fam.

Sembla que els nostres ideals es van perdent així com va en augment la pocavergonya d’aquells que ens governen.

És una estafa

2011-12-07T03:52:00.001-08:00

Cansada, molt cansada de sentir repetir que les retalladessón necessàries. Cansada, molt cansada de sentir demanar sacrifici a TOTSperquè TOTS ens hem de sacrificar.

Cansada, molt cansada de la pressa de pèl que suposa aquestacrisi que no hem provocat i que ens volen fer pagar a TOTS.

Però realment són TOTS?, o aquest Tots s’adreça només a unsquants?.

Sóc funcionaria, mestra, fa més de trenta anys que sócmestra. Quan vaig començar a treballar el meu sou era ben bé ridícul, i em temoque quan deixi de treballar, tal com van les coses ho tornarà a ser.

Fa uns anys (no massa), quan parlàvem en gent de la nostraedat dèiem: Som la primera generació de la historia de la Humanitat que hemarribat als 50 anys en una edat d’or, no vam conèixer la postguerra, vam viureel franquisme com a adolescents i en complir els 20 el dictador va morir. Vamviure els anys vertiginosos de la transició on tot anava molt despresa i elnostre univers personal canviava minut a minut.

Després hem fet grans els nostres fills amb unatranquil·litat absoluta pensant en un futur que no el veiem del tot malament.

Potser hem estat uns il·lusos, potser no hem estat capaçosd’analitzar com cal el que venia, encegats amb els nostres cotxes, cases, PC,iphons, televisor digitats i demés, ens hem trobat sense saber com, que elnostre món s’enfonsa i no sabem avui encara com serà el nostre futur en arribarals seixanta.

Fa por, molta por, perquè no és el mateix lluitar de joveque de vell.

Jo m’he limitat a anar a treballar cada dia, no crec quevoluntàriament hagi fet mal a ningú. Sempre he pensat que un altre món erapossible i he militat en llocs on s’ha lluitat per fer-ho.

Però ara em sento desemparada. Penso que aquesta no és lameua causa. És possible que la situaciósigui extrema i ens haguem d’apretar tots el cinturó, però veig que pel mig hiha molt “de cuento”, veig que del que és tracta directament és retallar l’estatdel benestar, acabar en el viure relativament bé d’unes persones, perpromocionar els qui en tenen més, veig que en definitiva el que s’està fent ésrobar als pobres per donar-ho als rics.

Aquests TOTS tan general deixa al marge els realmentculpables. Aquest TOTS no inclou politics, banquers ni especuladors, i mentreno sigui així, jo demano a qui correspongui que deixi de parlar de sacrificis i que comenci a parlar obertament d’estafa

Dispositiu obligatori

2011-12-04T04:19:00.001-08:00

Nou dispositiu, OBLIGATORI, per a tots els funcionaris públics i OPCIONAL per la resta de treballadors i aturats.

25 DE NOVEMBRE DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES

2011-11-24T13:16:00.001-08:00

TENIM DRET A VIURE LLIURES DE VIOLÈNCIA MASCLISTA

Un cop més, les dones i els homes d’Esquerra i de les JERC ens sumem a la commemoració del 25 de novembre, dia internacional per a l’eradicació de la violència vers les dones, i reafirmem el nostre contundent rebuig a qualsevol forma de violència masclista.
En només un any —de novembre de 2010 a novembre de 2011—, 21 dones han estat assassinades de la mà de les seves parelles o exparelles als Països Catalans. Val a dir, però, que les víctimes mortals només són la punta de l’iceberg d’un fenomen molt més ampli, que s’emmascara sota mil cares diferents, però sovint només prenem consciència quan acaba en assassinat. No en va, l'ONU considera la violència masclista com «el crim encobert més extens del món».

Les entitats de dones que, amb l’eclosió del moviment feminista, des dels anys 70 identifiquen, denuncien i tracten de manera pionera la violència masclista, van aconseguir posar en l’agenda pública la lluita contra la violència —especialment des de la IV Conferència Mundial de Dones, organitzada per les Nacions Unides i celebrada a Beijing el 1995:
«L’expressió violència contra les dones significa qualsevol acte de violència basada en el gènere que té com a resultat, o és probable que el tingui, uns danys o patiments físics, sexuals o psicològics per a les dones, incloent-hi les amenaces d’aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant a la vida pública com a la privada». (Art. 113, Declaració de la IV Conferència Mundial de les Dones, Beijing, 1995).

La violència contra les dones, que s’expressa de manera molt diversa i que pot afectar tota la població, independentment del seu nivell socioeconòmic o acadèmic, és un instrument per mantenir les desigualtats entre homes i dones. Malgrat els avenços assolits en la darrera dècada per la societat, pel teixit associatiu i per les administracions, especialment a Catalunya amb l’aprovació de la Llei 5/2008 dels drets de les dones a eradicar la violència masclista, Esquerra Republicana de Catalunya considera que encara ens queda molt camí per recórrer en l’objectiu d’eliminar de la nostra societat la discriminació de les dones i la violència masclista.

Per això, des d’Esquerra Republicana de Catalunya:

— Exigim que la nostra societat no toleri en cap cas cap tipus de maltractament i eliminem la impunitat dels maltractadors no condemnats.

— Exigim el compliment efectiu i eficaç de la Llei 5/2008 dels drets de les dones a eradicar la violència masclista;

— Exigim que l’administració, inclosa l’administració de justícia, eviti la victimització secundària de les dones que pateixen violència masclista.

— Exigim que les administracions garanteixin els recursos necessaris a les persones professionals dels serveis d’atenció a la violència masclista.

— Exigim que no es retalli el suport al tercer sector i al teixit associatiu, claus en la detecció, intervenció, prevenció i reparació de les dones que pateixen o han patit violència masclista.

Barcelona, 25 de novembre de 2011

L'home de la maleta

2011-11-20T03:30:00.001-08:00

Autor: Ramon Solsona

Quan era gairebé una nena em vaig acostumar a copiar fragments de llibres que havia llegit i que m'havien agradat. Un dia, ja de més gran, repassant aquells papers em vaig adonar que hi havia llibres que no recordava haver llegit.

Vaig perdre el costum i em sap greu haver-ho fet, però ara ja una mica granadeta el vull recuperar a través d'aquest blog, no sigui que la memòria d'ara endavant em faci més d'una mala passada.

I ho començo a fer amb "l'home de la maleta", memòria d'una home que un dia empès per la solitud que sentia des de la mort de la seva dona, decideix vendre el seu pis repartir els diners entre les seues tres filles i anar a viure un mes amb cada una d'elles. Si en voleu saber més haureu de llegir el llibre però com us considero prou intel·ligents ja haureu pensat que en poc temps es va adonar del seu greu error.

Un bon llibre per reflexionar sobre el pas del temps i com van canviat els nostres habits i costums

"Els anys passen i tu et vas temperant. Ja no sents aquelles ràbies ni aquelles enveges de la joventut. M'agrada molt anar passejant fins als Hogares Mundet, que ara es diuen Llars Mundet. De fet ja no es diuen de cap manera, perquè ho han canviat tot. Ja no hi ha vells ni res que recordi que allò va ser un asil. Modern, però asil. ara hi ha unes universitats o unes facultats, que no sé com ni'hi diuen. M'hi arribo tot xino-xano, a peu, tal com a mi m'agrada, que sóc un gran caminador. el lloc és bonic, està ben enjardinat i el jovent que va i ve hi dóna vida. A vegades estic temptat d'acostar-me a una colla de nois i noies d'aquests que no saps qui és noi i qui noia, i dir: ho sabíeu que aquí hi va haver un camp de concentració? Però llavors em veig refotudament vell. Sento que tot jo faig olor de segle passat, que no m'he tret del damunt les pudors de zotal i de moniatos bullits d'allà dins. Que em roseguen la ronya i la tinya, que porto polls al cap, que encara tinc les mans i els peus turmentats dels penellons. en el fons continuo tenint la mateixa enveja d'abans. em fa ràbia que el jovent d'avui confongui la llibertat amb el llibertinatge i que nois i noies de vint anys es clavin morrejades en el mateix lloc on havíem format esquadres de la Falange per cridar visques a Franco. Els importa un rave Franco i la misèria de la postguerra. Sí, sóc d'una altar època. Ens portem mil anys de diferència.

Em vinc a referir que els vells no comptem. Ara tothom va a la seva. ni els veïns de l'escala no coneixes. Ni hola ni bon dia ni passi-ho bé. Els gossos avui són més importants que les persones. un gos et pot fer la punyeta de dia i nit, però ah, pobrets, als gossos no se'ls pot traumatitzar. Si jo manés, no en quedaria ni un , de gos.(Pag 252-253, editorial Proa)

De la més pura hipocresía

2010-07-29T09:55:00.000-07:00

4 de juliol, carretera Girona-La Jonquera, cada mil, dos mil metres una cadira d’aquestes de platja i un para-sol, algunes buides, altres amb una noia asseguda esperant, en algun lloc un cotxe que arrenca i una noia que surt d’un camí assecant-se la suor. Jo no diria vergonyós, no me’n fa de vergonya, em fa molt fàstic. Penso en les noies i la seua manera de guanyar-se la vida, la majoria molt joves i gairebé totes estrangeres, aguantant la suor i els sucs dels bavosos que, en arribar a casa, trobaran una llar neta, un llit confortable i una dona amb la que practicar sexe de la forma més higiènica possible, dona amb la que conviuen, de fa ja uns anys, i de la que tenen dues filles, per les qui arribarien a fer, ves a saber que, si sabessin que són a la carretera sentades sota un para-sol.

És així de ridícula i patètica la nostra societat. Totes aquestes noies pertanyen a xarxes de prostitució. De quan en quan els mitjans ens anuncien la caiguda d’una d’aquestes xarxes. Sorpresa! noies vingudes de Rússia o de Romania o d’algun país africà, que han estat enganyades i obligades a prostituir-se, buscant en el primer món, un mitjà de vida, que els ajudi, a combatre la misèria en que han viscut des de la seua infantesa. Costa d’entendre que estant tan a la vista ens vulguin fer creure que no hi són, que ha estat un encert enxampar-les i que no es pugui fer molt més per combatre la situació. Sabem el que passa, sabem que aquestes noies, han estat enganyades i viuen un nou tipus d’esclavatge, del que els hi és,materialment impossible, alliberar-se. Només hi ha una manera, i aquesta és en mans de tots, alcem les veus per cridar i demanar ben fort la legalització de la prostitució, que sigui d’una vegada per totes una feina digna. Hola!, jo sóc mestra,i tu? quina feina fas?, jo sóc prostituta, però ho sóc perquè vull ser-ho i em guanyo honradament la vida amb una feina que he escollit jo, fer-la. Les dones, com a dones, i també els homes,no podem parlar d’alliberament tenint al carrer aquestes xarxes de les que sabem que actuen deliberadament. Com a persones, que som tots, el fet, ens embruteix i ens rebaixa fins l’infinit.

Ser o no ser

2010-05-09T08:30:00.001-07:00

Sembla mentida que sigui tot tan complicat. Se'ns recrimina l'anar amb la cara descoberta pel món. Jo sóc militant de base d'un partit, ERC, i sembla que això sigui un pecat. Per a les consultes independentistes no sóc persona fiable (ho ha de fer la societat civil, es demana que no hi hagi sigles), es monta un moviment en contra d'alguna cosa (en el meu cas el cementiri nuclear), ojo! que tu ets d'ERC i ens podries delatar i la gent no s'hi afegiria.
Crec que ens hem tornat tots ximplets, perquè a tots els llocs som les mateixes persones: o militem en partits, som d'algun sindicat, o ja tenim color per una cosa o per altra, la resta del món es queda assegudeta al sofà i quan surt al carrer és per a criticar lo malament que ho fan tot, els polítics, sense ser conscients que si ho fan malament cada quatre anys es pot canviar, si tots tinguéssim bona memòria i els hi exigíssim responsabilitats, vol dir asssitir a reunions, dialogar, prendre partit en definitiva, no els hi quedaria més remei que esforçar-se en fer les coses ben fetes. Ara ni els escoltem, pensem que ja s'ho faran i així ens va, total ells també pensen que la poden cagar mil i una vegades que només és una mica de soroll a la premsa, que dura uns dies, i després tornen a sortir elegits, com si res.
Aquesta postura infantil, és la que ens ha portat on som, ens pensem que no hi ha res a fer i no ens adonem que el poder el tenim nosaltres. En canvi els hi hem deixat tot a ells, fan i desfan com volen perquè no han de donar explicacions a ningú. Però si cada vegada que la caguen ens plantéssim a les seues cases i no marxéssim fins que rectifiquessin o els obliguésssim a dimitir potser viuríem tots molt més contents, no hi hauria lloc per a injustícies.

Necessita millorar

2010-01-02T11:57:00.000-08:00

1.-Per haver-se inventat un calendari escolar que no convenç ningú.
2.-Per haver-se tret de la mànega unes hores extres que no fan més que empitjorar la bona harmonia entre plantilles.
3.-Per haver fet una reducció encoberta de plantilles.
4.-Per no escoltar ni a mestres ni a sindicats.
5.-Per anar a la seua com els rucs.
6.-Per no escoltar els crits de dimissió que li arriben de totes parts.
7.-Per augmentar les ratios a les aules.
8.-Per no tenir ni idea del que porta entre mans.
9.-Per tenir un discurs après que repeteix a tot hora, toqui o no toqui.
10.- Per haver impulsat una llei d'educació que no es capaç de solucionar el gran problema que té avui l'educació: l'emigració.
Per tot això i més, declaro a Ernest Maragall com a l'home de l'any 2009, suspès en la tasca que duu a terme i que per tant NECESSITA MILLORAR.

La gran ona de Kanawaga

2008-12-27T10:16:00.000-08:00

Es va estar una bona estona mirant fotografies, entre elles, la del quadre.
Les imatges li van fer evocar els records.
Havien passat trenta anys.
Just els que feia que havia tornat del Japó.
Per un moment va tornar als anys setanta amb la il•lusió dels qui es creuen poder canviar el món.
Van emprendre un viatge que els portà primer a l’Índia, després a la Xina, més tard al Japó.
Només duien una motxilla, pocs diners i es podien fer a tot, es tenien l’un a l’altre, vivien un gran amor.
Van treballar de pagesos, de cambrers, de paletes, de pintors...
Dia rere dia es guanyaven la manutenció.
En arribar a Tokio, el Fuji el va captar, una estranya atracció va fer-lo canviar del dia a la nit i no va voler seguir. Jo em quedo aquí va sentir de cop i volta.
Ella no, ella va tornar i en arribar, va continuar estudiant, es va casar i en pocs temps va portar dues filles al món.
Els últims trenta anys, havien passat sense cap sobresalt.
Però ell havia tornat, a buscar-la –li va dir- t’he trobat molt a faltar.
Per un moment, la quimera la va fer dubtar.
Però els anys no passen en va...

DECLARACIÓ "PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA"

2008-12-06T13:29:00.000-08:00

El 6 de desembre del 2008 és festa a l’Estat Espanyol. Celebren com cada any l’aprovació de la seva Constitució, una Constitució que nega l’existència de la nació catalana, nega els nostres drets històrics, legalitza l’espoliació econòmica que patim i consagra la divisió del nostre territori.

Davant d’aquest esdeveniment assimilador, que ens hauria de recordar el règim colonial a què som sotmesos, no podem oblidar la tradició constitucional que ens caracteritza als catalans en aquesta matèria. Vam ser pioners a Europa i al món en establir un contracte entre el rei i el poble que va definir als catalans durant molt de temps com un poble gelós de les seves llibertats i reconegut arreu per la seva moderna estructura constitucional. Vàrem ser els primers d’Europa a organitzar la Pau i Treva per a mantenir la seguretat; els primers europeus a tenir Parlament (abans que el de Westminster). Els catalans, segons tots els autors, som els primers a aportar la llibertat a la civilització europea; som els primers d’Europa a organitzar un sindicat de pagesos; els catalans mai no vàrem tenir un rei absolut, era un príncep paccionat. Tots aquests principis s'incorporaren a les Constitucions de Catalunya que Castella abolí mitjançant el dret de conquesta després de la derrota militar del 1714.

Enguany, els catalans sí que hem de recordar una Constitució. Celebrem el 80è aniversari de la Constitució Catalana de l’Havana, inspirada i redactada pels anomenats separatistes catalans de Cuba. Avui i aquí, esperonem tots els catalans a fer seva la mateixa moral de victòria i gran visió política que van demostrar. Perquè ningú pot negar que una gent que volia donar carta de naturalesa a la futura independència a través de la redacció d’aquella Constitució havien de ser uns homes amb una fe insubornable en les possibilitats de Catalunya, i a més van demostrar un gran sentit polític de cara a la comunitat internacional al tenir a punt les grans línies legislatives que havien de regir el futur Estat Català.

Els que avui som aquí no podem defugir el nostre compromís amb la nostra història i amb la nostra pàtria i hem d’esdevenir els artífexs d’un procés que molts s’entesten en amagar i obstaculitzar, però que avança decididament cap a la nostra independència. Ara tenim les màximes possibilitats d’assolir l’èxit, i hem d’estar preparats davant els futurs esdeveniments que de ben segur s’acceleraran en el panorama polític català, i de quina millor manera, que renovant l’esperit, la visió i la moral de victòria d’aquells separatistes catalans de l’Havana, tot començant a redactar la nostra pròpia Constitució d’acord amb els nostres valors, principis i interessos. Prou constitucions espanyoles que lliguen i esborren la nació catalana! Ara més que mai, exigim una nova Constitució Catalana!

Catalunya, 5 de desembre del 2008

1 de desembre, dia internacional de la Sida

2008-11-30T13:17:00.001-08:00

25 de novembre

2008-11-24T13:51:00.000-08:00

25 de novembre, dia internacional de la no violència envers les dones

La desmesura del que costen les coses

2008-11-23T11:00:00.000-08:00

Mentre hi ha milers de persones que no poden menjar, uns altres rics ells, tenen tants diners que necessitarien trenta vides per poder gastar-los tots.
Jo no em puc fer a la idea del que deu ser tenir molts diners, penso que aquesta gent deu estar molt insatisfeta perquè ni en diners poden comprar el què més voldrien que seria viure unes quantes vides més.
Una model guanya xifres desorbitades fent un passe, un futbolista pot enterrar-se en milions per donar cops a una pilota, un pintor pot fer coves colossals, i ser pagat amb diners dels contribuents, i un mileurista segueix mirant-ho i cobrant els seus tristos mil euros que són un dineral, per a aquells que en una altra part del món en guanyen un o dos per una feina de tretze o catorze hores diàries.
Tot desmesurat.
I ara... preparem les butxaques que ve nadal,

Àngels

2008-11-09T12:14:00.000-08:00

Us havien donat una feina explicita: cuidar la nena i no perdre-la de vista, serieu els seus àngels de la guarda. I així ho vau fer. En la seva primera infància la vigilàveu dia i nit. Una vegada va estar a punt de caure escales avall, però allí estàveu vosaltres per evitar-ho, una altra vegada va estar a un pas d’ofegar-se al riu... vosaltres atents i diligents, vau evitar la desgracia.

Ella era com si us tingués presents en tot els moment de la seua vida. Us coneixia de sempre, un quadre a l'habitació de la seva àvia, havia fet les presentacions. Concedíeu la benvinguda a tots aquells que arribaven a casa, ereu al seu capçal del llit, fins i tot vau ser en les estampetes de la seua comunió.

Fins un dia que, negligents, mandrosos fent una llarga migdiada, confiats en què, hi ha coses que no poden passar, vau baixar la guàrdia i... zas!, ella va descobrir un món que la feia sentir lliure i... va començar a volar.

Va trencar les estampetes de la comunió, la iaia ja feia anys que no hi era, per tant, ningú va enyorar el quadre de la seva habitació, la benvinguda a casa va passar a donar-la una reproducció d’en Miró i al capçal va penjar una fotografia d’en Guevara “El Che”.

La vau buscar, vau cridar i us vau desesperar fins que vau comprendre que ella era més feliç sense la vostra vigilància celestial.

El problema és ara explicar-li al vostre cap.

Tardor

2008-10-26T08:32:00.001-07:00

Rosa, dàlia, clavell… i tu ? com et dius ?
Creixes lluminosa per les parets del meu terrat i ho desconec tot de tu, només sé de la teva raresa, de la teva singularitat.
Qui ets ? d’on vens ? com t’anomenes ? , qui a casa t’ha portat ?
Colors de senzillesa, orgull de bellesa, penges des de la mata fins el terra tocar.
Com et diria que em recordes una primavera que en temps de tardor no sé si tornarà ?

Cavall

2008-10-18T14:16:00.000-07:00

Construït amb materials antinuclears, el seu cos alberga un apartament de 60 metres quadrats, amb sala d’estar, dues habitacions cuina i bany amb jacuzzi.
A La pota dreta del davant hi ha l’ascensor que comunica i incomunica amb l’exterior, les tres restants han estat degudament condicionades com a rebost amb capacitat per a emmagatzemar queviures, per sobreviure més de mig any.
Al cap, hi ha la piscina amb un gran tobogan on els nens es podran distreure en hores d’avorriment que segurament seran moltes.
La cua del cavall rotatòria, gira com les aspes d’un moli generant energia eòlica capaç de mantenir l’habitacle amb autonomia durant vuit mesos.
Es ven al mòdic preu de 300000 euros.

Dona desconeguda

2008-10-07T10:15:00.001-07:00

És ella, jo l’he reconegut de seguida, la seua mirada és inconfusible. La recordo tant...
Havíem viatjat junts en aquell tren que ens va portar fins Istambul,
S’acabava de casar i anava a buscar el seu marit que vivia a Turquia i l’havia demanada per poders.
Tenia por, por del futur i de l’home que l’esperava i a qui no coneixia.
No havia estat fàcil decidir-se, però el seu oncle la va encoratjar assegurant-li que era persona de bé i que res no li mancaria al seu costat.
Va fer el viatge,
En arribar, ell no hi era, havia mort feia uns quinze dies d’una mala caiguda de cavall. No havia estat possible avisar-la.
És trobava sola en aquell nou món desconegut i ple de misteris.
Avui l’he tornat a retrobar sortint d’un bordell i pujant al cotxe d’un traficant de diamants holandes. La seua mirada altiva s’ha creuat amb la meva. Ha fet veure que no em coneixia. Jo també

L'exili

2008-09-21T03:58:00.000-07:00

He llegit molt sobre l'exili.
El tema m'apassiona.
Penso que és una part de la nostra història que no tenim superada, per callada i per tant desconeguda.
Els qui van haver de fer les "maletes" i marxar cames ajudeu-me, avui en dia, són gairebé tots morts, però per França, Mèxic i altres llocs del món viuen els seus descendents, molts dels quals encara preguntant-se: per què no sóc català?
A la majoria, ningú els ha donat explicacions. Saben que els seus avantpassats, en el seu dia, van ésser condemnats a mort, però ignoren les causes. A més, van viure amb ells, les constants ganes de retornar a casa, fins que un dia, la terra que els va acollir en vida, els va acollir també en la mort.
Cal donar una explicació, cal retornar les coses al seu lloc, cal que per sempre més ningú hagi d'abandonar el seu país, ni canviar la seua vida, per causa d'unes idees contràries a les d'uns pocs que, per la força de les armes, condicionen la vida i les idees dels demés.
M'agradaria aprofundir molt més en el tema de l'exili. Tinc pensat fer la ruta de l'exili i visitar els llocs emblemàtics, com ho van fer ells, a primers de febrer i caminant. No sé si serà possible.
Per tant m'agradaria contactar amb persones que tinguin sensibilitat en el tema i convertir aquests blog en un homenatge a tots els exiliats del 1939, a veure si l'any que ve, que en farà 70 del seu pelegrinatge, podem reviure moltíssima gent, el que va ser el seu èxode.
Seria el nostre homenatge cap a ells.
Per contactar podeu deixar comentaris al blog o escriure a francescamur@gmail.com

Bona diada

2008-09-10T03:41:00.001-07:00

Una molt bona DIADA a tothom!!

Vacances

2008-08-26T03:47:00.000-07:00

Aquest estiu he tornat a practicar el naturisme, com tants altres estius, i de fa ja uns quants anys.
El lloc on el practico és un lloc ideal on la gent es comporta civilitzadament i tot i ser un càmping, no hi ha sorolls ni les típiques barbacoes que duren fins ben entrada la nit amb el conseqüent enrenou, que a tu et pot divertir, però que molesta fins a ultralimitar la paciència del veí del costat.
El càmping, per a mi sempre ha estat la millor manera de fer vacances. Primer quan no teníem massa recursos econòmics, amb una simple canadenca. Més tard, amb les nenes, vam comprar una caravana que la paràvem sempre a primera línia de platja. Quan les nenes es van fer grans, ens vam fer sibarites i vam preferir l’hotel, però ara hem tornat al càmping i d’entre tots preferim els naturistes.
La sensació de llevar-te, i no haver de posar-te res de roba al damunt, és insuperable, comparable a la d’agafar simplement una tovallola per baixar a la piscina. Treure la roba del mig, amb la calor que fa, és de veritat tot un plaer.
Sé que hi ha molta gent que no ho entén. És una llàstima, que encara hi hagi persones que assimilen la nuesa amb el sexe i és aquí, on radica el problema de la incompresió.
Viure uns dies de naturisme fan dissociar sexe-anar despullat. Tothom del teu entorn hi va, i ho arribés a considerar d’una naturalitat tal, que deixes de pensar que una cosa tingui res a veure amb l’altra.
Segurament, moltes de les rareses i malalties que té, avui en dia, la societat actual, s’arribarien a combatre si es practiques molt més el naturisme. Segurament molts d’aquests obsessos sexuals, d’aquests bavosos que et miren com si et despullessin, acabarien desapareixen, ja que la imatge que busquen imaginar de tu, ja la tindrien com una cosa natural.
La gent que practica el naturisme, sol ser de mitjana edat, també hi ha gent jove i per suposat gent molt gran, però sembla que la que ho fa més és la de mitjana edat. Jo crec que la majoria som gent que vam patir de molt joves, encara la repressió, i que, en aquests moments de la nostra vida, que no tenim ni pares que ens prohibeixen, ni fills que ens puteixin ens dediquem a fer el que en aquells anys de la nostra joventut ens hagués agradat fer i que no podíem, per tenir ales ferides, que ens impedien volar. .
Però el fet de no veure massa parelles joves és preocupant. El puritanisme s’estén.
Jo mateixa he tingut llargues converses en gent molt jove que mai havia practicat el topless a les platges, a qui mai els hi podria explicar que practico el nudisme.
Val la pena provar-ho. Això sí que són vacances, sense roba i amb l’ única preocupació de que es faci hora per anar a la piscina.
Penseu que si no se’n fa més ressò és perquè encara ens neguem a veure’ns com en realitat som, i per la falsa interpretació de nosaltres mateixos ens tornem més luxuriosos, imaginant el que creiem que hi ha sota la roba, quan en realitat, el que hi ha, és la igualtat entre totes les persones.

Manifest contra el cinisme dels botxins

2008-07-14T15:22:00.000-07:00

A la vista de la pobra resposta que ha obtingut entre la nostra classe política i intel·lectual el Manifiesto por la Lengua Común i la declaració de l'Académie française, he fet un manifest propi amb una argumentació prèvia. Si trobeu que val la pena, el passeu.(Toni Cucarella)

Evasió

2008-07-13T09:09:00.000-07:00

Avui ha provat unes circumferències més. Signifiquen només quatre cables enganxats a la seva pell. Potser avui aconseguirà oblidar el fàstic que va patir.
Des d’aquell dia necessita noves formes d'evasió, cada cop més complexes.
Quan els raigs circulen per les seves benes, sent que ja no és al món, dura prop d’uns segons, però el seu record la manté viva unes hores més.
No pot amb tanta angoixa.
Mai hauria d’haver acceptat la proposta. Allò li va canviar la vida. No vol tornar a pensar-hi, però el seu inconscient la traeix i li porta a la memòria, una i altra vegada. Només els raigs li donen el consol, cada cop en necessita més, cada cop amb més intensitat. Sap que encara controla, però i demà?

Gràcies al Partit Popular

2008-07-05T12:13:00.000-07:00

Moltes gràcies al Partit Polpular per nombrar l'Alicia Sànchez Camacho, en lloc de la Nebrera, moltissímes gràcies perquè com a responsable del partit a Catalunya, no podien trobar ningú millor. No sap dialogar, no accepta critiques, no té ni idea del que vol dir democràcia i a més a més l'han imposada des de Madrid.
Moltes gràcies, per aixó i per no dir ni una paraula en català al congrés, així és fa país, els catalans ens mereixiem un regal així després del mal son de l'Eurocopa que si no ho tinc mal entés van guanyar els del país veí.
Moltes gràcies, ha estat tot un detall que Madrid s'imposi, deixant amb la boca oberta a qui encara creia en la demòcracia del partit. Senyors i senyora Nebrera hi ha vida fora del partit Popular i sobretot, hi ha diàleg i democràcia, deixeu la Camacho que es preocupi en salvar els catalans que els catalans no li farem cap cas, però si que li agrairem per sempre més el favor que ens fa en allunyar, afortunadament, el seu partit de la Generalitat.

Comencem bé

2008-06-17T14:06:00.000-07:00

Ahir a la nit Joan Puigcercós, va fer unes declaracions per TV3, en que deia que el govern no perillava i que qui era l'enemic era en Zapatero. Jo penso que és una bona manera de començar. Crec que Esquerra ha de posar punt i final a les ximpleries que l'han tingut ocupada últimament i posar fil i agulla i enfrontar els reptes de futur i per tant buscar l'enemic fora del partit. l'aprovació de l'Estatut el finançament... si tots estem d'acord en què és el que s'ha de fer!.

Tenim un enemic, però no només el tenim la gent d'Esquerra, el tenim tots els catalans i catalanes, només que alguns no l'acaben de reconèixer com a enemic i encara el fan amic. Ells sí que tenen el problema, i aquest país mai se'n sortirà, mentre la veu de l'amo des de Madrid els hi vagi dictant el que han de fer.

Cal plantar cara, i no val a dir si aquests són millors o pitjors que els altres, a la fí tots han fet un seguidisme que no ens ha portat més que a un carreró sense sortida on hi som ara. Marxa enrere no la podem fer, tirar endavant serà lo més lògic, però per poder-ho fer cal l'aprovació d'una gran part de societat catalana . Cal que ens ho creguéssim i res més. Tots junts ho podem aconseguir.

No hi ha ningú més que Esquerra que pugui liderar aquest moviment.

Hem de caminar amb valentia cap al 2014.

Jo vull morir-me en un país lliure.

No es disculpen

2008-06-09T13:43:00.000-07:00

Ells no es disculpen, nosaltres continuarem amb la mala propaganda
Air Berlin denunciarà l’ex-diputat al congrés espanyol Joan Puig perquè va difondre en un apunt del seu bloc el logo modificat de la companyia en què hi apareixia l’esvàstica nazi.
Doncs que em denunciín a mi també

Les eleccions d'Esquerra

2008-06-07T14:40:00.000-07:00

Avui ha estat un dia decisiu a Esquerra, els militant han exercit el seu dret a vot i finalment sembla que en Joan Puigcercós i en Joan Ridao són els que han comptant amb un nombre més gran de persones que han confiat amb ells.
Però a la gent que militem a Esquerra de ja fa anys, ens és ben bé igual qui dels quatre és posarà el càrrec a la butxaca, el que demanem és que siguin capaços de dur a terme la unitat del partit i que tothom hi capigui, que ningú resti, que tothom sumi. No podem anar barallant-mos en la gent del nostre propi partit, això és absurd. Hem d'acceptar i acatar els resultats.
No podem caure en l'error de dividir la gent independentista i d'esquerres, algú ho va intentar ja fa uns quants anys i li va sortir tan malament que cal posar-lo d'exemple.

La manifestació d'Amposta

2008-05-18T12:30:00.000-07:00

Hi havia molta gent, aquí en teniu la prova

Els vaixells

2008-05-13T14:30:00.000-07:00

Avui tot el dia que se'n parla. Ha arribat a Barcelona el primer vaixell carregat d'aigua. Tothom està content, per fi serà possible regar jardins i omplir piscines, quin pes ens hem tret de sobre!
Mentrestant, alguns, patim veient com dia a dia, els nostres governants ens han tornat a enganyar, no deien aigua per beure?, no deien que era temps de sequera i s'havien de prendre mesures excepcionals?.
El jardí? la piscina...?
Cada dia que passa queden més amb el cul enlaire. Cada dia es demostra més clarament que aquí el que ha imperat per sobre de tot és el gran negoci de les canonades, en un temps en que els maons deixen de donar el seu fruit no podem permetre que les empreses dels amics deixin de donar rendiments.
Algú s'està preparant per fer un bon calaix.
I tot per una mala planificació, una mala planificació que arrosseguem de fa anys i que no som, ni els de dretes ni els d'esquerres, capaços d'aturar. Permetre que una ciutat es faci desmesuradament gran algun dia serà considerat delicte ecològic, i el desequilibri territorial que aixó representa també.

Quina barra!

2008-05-02T09:49:00.000-07:00

Se sent molt a dir que ERC, ho ha fet molt malament en tot això de l'aigua. És possible, potser no ha tingut una posició del tot valenta com havia de ser, i decididament posar-se del costat dels antitransvasament i engegar en Montilla i tots els altres a fer punyetes, que, era en definitiva, el que volien alguns de per aquí.
No podem dir el mateix de la Federació d'ERC a l'Ebre, que en tot moment ha vist la que li queia a sobre i ha estat capaç d' aguantar amb tot el que això representa d'haver de passar pel que no són. I és que, que algú et cridi traïdor, quan tu saps el que estàs patint ha de resultar molt dur. Però no aguantar suposava cedir el càrrec a qui parlant en nom de la responsabilitat del moment ens diu que no hi poden fer més, es a dir deixar-los amb les mans lliures per fer i desfer i fer-nos creure que ho fan pel bé de tots.
Però ERC sempre està en boca de tothom per fer-ne critica, destructiva malauradament, els mitjans són en mans de gent d'altres partits i la consigna sempre és: a per ells!!
Poc hem sentit parlar aquestos dies del malament que ho han fet uns altres: els de CiU que en el seu dia es van vendre el territori, ara van de bones persones i diuen que ara s'han tornat anti, i dels socialistes? perquè no sentim a parlar d'aquestos que ara s'han posat de part de l'enemic i que en nom de la solidaritat, de la responsabilitat i del sentit comú ens diuen que hem d'obrir l'aixeta cap a Barcelona i callen i no anomenen per res la disposició quarta?.
Potser a alguns d'ells els hi hauríem de refrescar una mica la memòria, gent com en Toni Sabaté en el seu dia abanderant manifestacions, i gent com na Lluïsa Lizàrraga que abans de tota la moguda feia de mestra a Deltebre i que va començar la seua carrera política gràcies a què si es feia el transvasament es quedava sense finqueta al delta, i ara amb tot el morro va i vota sí a la interconnexió. Serà que ara amb tots els diners que ha guanyat representat les nostres terres a Madrid la finqueta del delta ja se li ha quedat petita?.
Quina Barra!

De les ministres i dels ministres

2008-04-18T23:49:00.000-07:00

Aquests dies s'està parlant molt del cas que Zapatero té un govern format per moltes dones.
A mi, que em considero feminista des que vaig tenir ús de raó, m'entristeix molt el raonament : els ha fet ministres perquè són dones.
No deixa de ser un acte de masclisme camuflat, tenir dones al govern, com tenir-les en altre lloc, pel fet de ser dones.
No és poden fer aquestes diferencies. Una dona, com un home ha de demostrar el que val, i si té capacitat, pot ocupar el càrrec, però si no en té, ni a ella ni a ell se'ls ha de donar cap tipus responsabilitat. Crec que es de sentit comú, i no puc deixar de pensar que tant no tenir-ne com tenir-ne moltes, no implica ser més o menys, sinó que emmascara unes diferències que en els fons encara te les creus.
El pitjor és el de la ministra Chacón. Un personatge curiós. Jo ja no puc entendre com una persona d'una mediocritat tal, pot arribar a ser ministra, però veure-la lluint el seu embaràs entre les files del militars espanyols, em produeix un girament d'estómac que em fa difícil pair. Dona, i aprofitant el seu embaràs per dir: nosaltres som més moderns que ningú, ens atrevim a tot, no deixa de donar una imatge patètica i no fa cap bé al gènere femení.
No sé que en pensarà el seu fill quan tingui ja una edat, però que se n'aprofitin d'un ja abans de néixer, dona poques forces per enfrontar una vida que si potser se li presenta regalada, com a persona li crea una rèmora que l'acompanyarà per sempre més.
El més trist de tot és que això ho fa un govern que diu que és d'esquerres.

Hi ha sequera?

2008-04-16T13:23:00.000-07:00

Tal com s'ha portat a terme tot aquest enrenou de la sequera, només ens queda preguntar-nos si la sequera és de veritat o era que necessitaven una excusa per fer, la tantes vegades anomenada interconnexió de xarxes, que sembla que finalment és la millor solució.

La cosa ha funcionat així: agafen al més del tonto de tots els tontos que són al govern i li fan dir que ha tingut una idea genial: portar aigua del Segre cap a Barcelona, solució que no se la creu ni ell, que a més a més és ecologista i d'un partit antitransvasista. Però la pilota ja està llençada i des de Madrid (l'amo), diu que no, que el seu partit ja va dir una vegada que no es farien transvasaments i que no ho pensa consentir.

Uns dies de marejar la perdiu i de fer-nos creure que no hi havia acord i que cada vegada la set de Barcelona és més terrible i que els pobres barcelonins ja viuen com si estiguessin en un desert, que ara no poden netejar el cotxe al carrer i no se quantes coses més no poden fer amb l'aigua de boca (que sempre han comprat al Carrefour) i que s'ha de solucionar el problema.

Surten els il·luminats i diuen que hi ha un riu (que és a França) i que amablement els francesos ens cediran i que això ells ja ho deien fa temps, o uns altres que proposen no regar els camps a fi de portar l'aigua a la city i si es moren els fruiters ja us ho fareu.

Anar fent la pilota gran, anar despistant, fent que el personal cregui que realment hi ha un problema molt gran, que cal solucionar, que no aconsegueixen posar-se d'acord, quan ja d'un primer moment estaven tots d'acord en portar l'aigua de l'Ebre a Barcelona que ja s'ha engollit la del Ter i acabarà amb l'aigua de tot el país.

I era tan fàcil només calia tenir un president de govern que quan diu blanc és que vol fer negre i un presidentent que quan no sap com sortir de l' enrenou en que el posen els seus socis de govern busca el pare celestial redentor de tots els mals.

I ara què? "Agua para todos" si els hi donem a uns com no els hi hem de donar als altres, i ja sé sap molts a repartir...

Mentrestant quan començaran realment a promocionar la nova cultura de l'aigua? quan començaran a deixar de sembrar gespa en llocs on no hi ha prou accessibilitat d'aigua i només per a fer bonic, quan... aprendrem que on hi ha aigua hi ha la vida i que no és pot anar contra natura perquè sempre aquesta última acaba passant factura.?

El nostre riu perilla més que mai

2008-04-13T02:14:00.000-07:00

Del riu

2008-04-05T10:24:00.000-07:00

He nascut, he crescut i visc a la vora del riu Ebre.
Veure el riu passar ha estat un entreteniment a la meva vida, com a la de molts que hi vivim a la vora.
He plorat quan he vist pobles negats per l'aigua del riu, sempre m'ha produit molta tristor veure el campanar de Faió i d'altres.
Aquesta por, sempre l'havia tingut, pensava potser algun dia, serem al pas de unes aigues que han de bastir grans ciutats i nosaltres quedarem a sota. A altres pobles els havia passat, també podia passar amb el meu.
Mai entre les pors infantis vaig imaginar-me que de gran viuria a la vora d'un riu que no portaria aigua, ja que no erem dins el camí d'una ciutat sedegada i que per bastir-la calia canviar el rum del riu.

El riu

2008-03-29T13:14:00.001-07:00

El riu és vida.

On hi ha el riu hi ha la vida.

Les cultures, els pobles han nascut a la vora dels rius.

Els qui ens hem fet grans a la vora del riu sabem el que representa.

No el volem veure sec.

No és veritat que al riu li sobri aigua.

Sempre l'aigua del riu ha fet cap al mar.

Aixó no és que sobri l' aigua.

Portem la vida on hi ha aigua.

Deixem de dir disbarats i comencem a adornar-nos-en que tenim grans mancances.

Kosovo

2008-02-18T11:00:00.000-08:00

Que els pobles siguin el que volen ser i si un Parlament degudament legitimat aprova la independència que vingui qui vulgui i que digui el contrari que aquell país ja és independent.
Vergonyòs el comportament de l'estat espanyol, cagats de por que no s'escampi el germen independentista i a alguns dels que ells consideren seus se'ls ocurreixi prendren mostra.
Per la independència de Kosovo i per la propera nostra, alcem tots plegats les nostres copes i brindem: avui Europa és una mica més lliure.

Per què ningú diu res?

2008-02-11T12:22:00.000-08:00

Què està passant? Per què ningú diu res? com es possible que assistíssim a l'espectacle vergonyós de veure com un jutge imposa el seu ordre en un país que no és el seu. Per què tots callem?.

Sembla que intentin una política de terra cremada com en plena Edat Mitjana, quan tots siguin a la presó deuran repoblar amb gent de Madrid o de Sevilla i d'aquesta manera, pensen, acabaran amb el nacionalisme basc.

Quan ho hagin aconseguit aniran a per nosaltres i tampoc direm ni ningú dirà res.

On són els intel·lectuals que suporten ZP? on són les seues veus clamant al diàleg?

És que no hi ha ningú que pensi que res és comparable al que val una vida?

Els imperialismes pertanyen a una altra època.

Avui cal deixar als pobles ser el que volen ser, sense interferències, sense contradiccions, sense intromissions.
Mai aprendrem la lliçó

ACTE DE SOBIRANIA

2008-02-03T13:19:00.000-08:00

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva cortesia,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau,

Ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians Barcelona, 6 d’agost de 2007

La familía nuclear

2008-01-30T14:40:00.000-08:00

Quan jo era petita i anava a col·legi de monges, ens solien dir que havia unes nenes a la classe que tenien el cel assegurat perquè els seus pares havien fet una cosa molt important a la vida: portar molts fills al món.
Eren les nenes que tenien sis o set o vuit germans, oh quins pares que tenien! eren l'admiració de totes, els nostres haurien de fer grans esforços per aconseguir la salvació eterna, i els meus encara, que érem dues germanes, però les que eren filles úniques aquestes ho tenien ben magre.
Clar que no ens ho deien tot perquè aquestes famílies tan cristianes que portaven al món tots els fills que Deu els donava, van haver de passar un bon infern en fer-se els fills grans: una es va casar de penalty, l'altre se'ls va fer homosexual, un tercer el van haver d'ingressar en un sanatori a causa de les drogues. En fi un model de família.
Parlo per a tots aquells que van assistir a la missa del diumenge, molt defensar la família però que faran en cas que el seu noi, que avui només té deu anys, en arribar l'adolescéncia els digui que s'ha enamorat d'un altre noi. El tancaran en un armari? El portaran al metge per demanar-li que el curi? El deixaran oblidat i desheretat com molts feien abans?.
La família és molt més que portar als fills a missa i resar cada ratet, la família es entendre els fills els hi passi el que els hi passi i fer-los-hi costat. No podem en la família ovbiar el que és als ulls de tothom.
Per què no pot una família formada per dues dones o dos homes donar una bona educació als seus fills, si per fer persones només cal estimar?
Quantes famílies nuclears encara es mantenen perquè no els queda altre remei éssent un niu d'hiprocresia i de baralles constants
Per què alguns tenen la pretensió de viure encorats en el passat?.

Programa electoral

2008-01-27T03:01:00.000-08:00

El 9 de març votarè a qui:

Proposi diàleg amb els terroristes al preu que sigui, perquè cap territori val el que val una vida.
Deixar de fer demagogia amb la emigració, cal que tothom pugui viure al seu país, per tant ajudem-los en origen.
Desenvolupament de les naciones: promoure referendums per tal que tothom pugui ser el què vol ser.
Abolir la borsa que és la causant de les grans diferències socials de la nostra època.
Jubilació als 55 anys per poder viure tranquil·lament els que ja han treballat una colla d'anys i deixar pas als que encara no ho han fet.
Fer un bon ús de l'aigua arreglant tots aquells llocs on hi ha fuites i malversament.
Presentar un nou model de vida sostenible i igualitari per a tothom.

Donat que no hi ha cap partit a hores d'ara que pugui ser capaç de complir les meves espectavives, votarè en blanc que és com hauriem de votar tots aquells que no estem d'acord en cap programa electoral dels presentats.

Un vot en blanc vol dir que no estàs d'acord en ningú, no ens equivoquessim l'abstensió vol dir deixar-los fer un altra vegada.

Un nou bloc

2008-01-24T15:49:00.000-08:00

Un nou bloc, per a què? no ho sé encara no he decidit quina utilitat donar-li.
No hi esperéssiu res només el vull per desfogar-me