He nascut, he crescut i visc a la vora del riu Ebre.
Veure el riu passar ha estat un entreteniment a la meva vida, com a la de molts que hi vivim a la vora.
He plorat quan he vist pobles negats per l'aigua del riu, sempre m'ha produit molta tristor veure el campanar de Faió i d'altres.
Aquesta por, sempre l'havia tingut, pensava potser algun dia, serem al pas de unes aigues que han de bastir grans ciutats i nosaltres quedarem a sota. A altres pobles els havia passat, també podia passar amb el meu.
Mai entre les pors infantis vaig imaginar-me que de gran viuria a la vora d'un riu que no portaria aigua, ja que no erem dins el camí d'una ciutat sedegada i que per bastir-la calia canviar el rum del riu.
1 comentari:
Molt bé Maria,
A veure si sen donen compte del disbarat que “anaven” a fer, nomes pensen amb la seva gran ciutat, sense tindre en compte les conseqüències per la resta de pobles que viuen del riu.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada