Vacances

Aquest estiu he tornat a practicar el naturisme, com tants altres estius, i de fa ja uns quants anys.
El lloc on el practico és un lloc ideal on la gent es comporta civilitzadament i tot i ser un càmping, no hi ha sorolls ni les típiques barbacoes que duren fins ben entrada la nit amb el conseqüent enrenou, que a tu et pot divertir, però que molesta fins a ultralimitar la paciència del veí del costat.
El càmping, per a mi sempre ha estat la millor manera de fer vacances. Primer quan no teníem massa recursos econòmics, amb una simple canadenca. Més tard, amb les nenes, vam comprar una caravana que la paràvem sempre a primera línia de platja. Quan les nenes es van fer grans, ens vam fer sibarites i vam preferir l’hotel, però ara hem tornat al càmping i d’entre tots preferim els naturistes.
La sensació de llevar-te, i no haver de posar-te res de roba al damunt, és insuperable, comparable a la d’agafar simplement una tovallola per baixar a la piscina. Treure la roba del mig, amb la calor que fa, és de veritat tot un plaer.
Sé que hi ha molta gent que no ho entén. És una llàstima, que encara hi hagi persones que assimilen la nuesa amb el sexe i és aquí, on radica el problema de la incompresió.
Viure uns dies de naturisme fan dissociar sexe-anar despullat. Tothom del teu entorn hi va, i ho arribés a considerar d’una naturalitat tal, que deixes de pensar que una cosa tingui res a veure amb l’altra.
Segurament, moltes de les rareses i malalties que té, avui en dia, la societat actual, s’arribarien a combatre si es practiques molt més el naturisme. Segurament molts d’aquests obsessos sexuals, d’aquests bavosos que et miren com si et despullessin, acabarien desapareixen, ja que la imatge que busquen imaginar de tu, ja la tindrien com una cosa natural.
La gent que practica el naturisme, sol ser de mitjana edat, també hi ha gent jove i per suposat gent molt gran, però sembla que la que ho fa més és la de mitjana edat. Jo crec que la majoria som gent que vam patir de molt joves, encara la repressió, i que, en aquests moments de la nostra vida, que no tenim ni pares que ens prohibeixen, ni fills que ens puteixin ens dediquem a fer el que en aquells anys de la nostra joventut ens hagués agradat fer i que no podíem, per tenir ales ferides, que ens impedien volar. .
Però el fet de no veure massa parelles joves és preocupant. El puritanisme s’estén.
Jo mateixa he tingut llargues converses en gent molt jove que mai havia practicat el topless a les platges, a qui mai els hi podria explicar que practico el nudisme.
Val la pena provar-ho. Això sí que són vacances, sense roba i amb l’ única preocupació de que es faci hora per anar a la piscina.
Penseu que si no se’n fa més ressò és perquè encara ens neguem a veure’ns com en realitat som, i per la falsa interpretació de nosaltres mateixos ens tornem més luxuriosos, imaginant el que creiem que hi ha sota la roba, quan en realitat, el que hi ha, és la igualtat entre totes les persones.