Ahir a la nit Joan Puigcercós, va fer unes declaracions per TV3, en que deia que el govern no perillava i que qui era l'enemic era en Zapatero. Jo penso que és una bona manera de començar. Crec que Esquerra ha de posar punt i final a les ximpleries que l'han tingut ocupada últimament i posar fil i agulla i enfrontar els reptes de futur i per tant buscar l'enemic fora del partit. l'aprovació de l'Estatut el finançament... si tots estem d'acord en què és el que s'ha de fer!.
Tenim un enemic, però no només el tenim la gent d'Esquerra, el tenim tots els catalans i catalanes, només que alguns no l'acaben de reconèixer com a enemic i encara el fan amic. Ells sí que tenen el problema, i aquest país mai se'n sortirà, mentre la veu de l'amo des de Madrid els hi vagi dictant el que han de fer.
Cal plantar cara, i no val a dir si aquests són millors o pitjors que els altres, a la fí tots han fet un seguidisme que no ens ha portat més que a un carreró sense sortida on hi som ara. Marxa enrere no la podem fer, tirar endavant serà lo més lògic, però per poder-ho fer cal l'aprovació d'una gran part de societat catalana . Cal que ens ho creguéssim i res més. Tots junts ho podem aconseguir.
No hi ha ningú més que Esquerra que pugui liderar aquest moviment.
Hem de caminar amb valentia cap al 2014.
Jo vull morir-me en un país lliure.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esquerra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esquerra. Mostrar tots els missatges
dimarts, 17 de juny del 2008
dissabte, 7 de juny del 2008
Les eleccions d'Esquerra
Avui ha estat un dia decisiu a Esquerra, els militant han exercit el seu dret a vot i finalment sembla que en Joan Puigcercós i en Joan Ridao són els que han comptant amb un nombre més gran de persones que han confiat amb ells.
Però a la gent que militem a Esquerra de ja fa anys, ens és ben bé igual qui dels quatre és posarà el càrrec a la butxaca, el que demanem és que siguin capaços de dur a terme la unitat del partit i que tothom hi capigui, que ningú resti, que tothom sumi. No podem anar barallant-mos en la gent del nostre propi partit, això és absurd. Hem d'acceptar i acatar els resultats.
No podem caure en l'error de dividir la gent independentista i d'esquerres, algú ho va intentar ja fa uns quants anys i li va sortir tan malament que cal posar-lo d'exemple.
Però a la gent que militem a Esquerra de ja fa anys, ens és ben bé igual qui dels quatre és posarà el càrrec a la butxaca, el que demanem és que siguin capaços de dur a terme la unitat del partit i que tothom hi capigui, que ningú resti, que tothom sumi. No podem anar barallant-mos en la gent del nostre propi partit, això és absurd. Hem d'acceptar i acatar els resultats.
No podem caure en l'error de dividir la gent independentista i d'esquerres, algú ho va intentar ja fa uns quants anys i li va sortir tan malament que cal posar-lo d'exemple.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)