Ja qui diu que hauríem d’estar contents perquè som uns privilegiats,
vivim en el primer món, tenim llum, menjar i no hem de fer km per anar a buscar
aigua cada matí.
Jo també ho penso, i és per això que he fet de la meva vida
un clam a favor d’aquells que pateixen necessitats. Sempre he pensat que havia
de fer quelcom per ajudar-los, i sempre que he pogut ho he fet.
La igualtat entre totes les persones del planeta m’ha
preocupat i em preocupa, com a molta gent, és injust que uns tinguin tant i uns
altres tant poc. Jo tenia la meua particular manera de solucionar-ho: s’havia
de repartir, tots podíem destinar una petita part dels nostres sous i dedicar-lo a acabar amb les hambrunes del món, a aportar tecnologia, inclòs els hi podíem dedicar uns dies de les
nostres vacances o un any sencer de la nostra vida, i a més era partidària de
que es fes obligatòriament . La qüestió era arribar a la igualtat.
Hauria estat tan fàcil, només era qüestió de proposar-nos-ho.
Tan fàcil com ho és ara destinar una part dels nostres sous
a rescatar bancs, a pagar obres faraòniques
que no s’haurien d’haver començat mai, a mantenir els sous milionaris de polítics i expolítics,
a conservar una monarquia medieval i per tan terriblement desfasada, i...al seu
exercit, per no parlar de tot aquell diner que destinem al luxe de l’església, quan són
els primers que haurien de donar exemple.
Sens dubte no ens doldria tant el 10 per cent del nostre sou
si ho féssim amb la certesa que es destinaria a solucionar problemes de veritat
i poguéssim deixar de percebre que vivim en un món injust.
Les xifres hi són i per tant la solució també.
Ara ens descomptaran un tant per cent del nostre sou i no només no solucionarem res
sinó que participarem a incrementar la
desigualtat entre tots els qui habitem el planeta, essent nosaltres cada dia més
pobres i condemnant, aquells que ja ho eren, a tenir encara menys oportunitats i
a deixar-los morir de fam.
Sembla que els nostres ideals es van perdent així com va en augment la pocavergonya
d’aquells que ens governen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada