No vull dir que m’agradi veure com crema Barcelona i com els
joves es barallen pel carrer, però tampoc m’agrada veure com fan fora gent de
les seues cases quan uns altres dies els esperaven a la porta del metro
oferint-los-hi tot de paradisos on viure per un mòdic preu que en aquells
moments era accessible a moltes butxaques.
Els hi diuen antisistema, però realment qui és antisistema són aquells que han acabat en les
nostres il·lusions, qui ens ha deixat sense feina, sense estalvis, sense
esperança... qui si no vol acabar amb el
sistema?.
Han tancat hospitals, i només obren quiròfans quan un dels
seus necessita ésser operat d’urgències. Han suprimit escoles i mestres perquè ells porten els seus fills a escoles on els privilegis
no han estat suprimits han rescatat
bancs, fent-nos creure que un banc no es
pot deixar caure i han mirat cap a un
altre costat quan aquests mateixos bancs
han ventilat els estalvis que molts avis
tenien oferint-los unes participacions preferents, que, per cert, tampoc a cap
dels seus els hi van oferir, era impossible,
tenien guardats els seus diners en paradisos fiscals.
Qui són els antisistema?. Els qui amb un llumí encenent
contenidors i amb una pedra trenquen vidres o aquells que amb un somriure ens diuen:
“ara fem el que toca”? i el que toca sempre és retallar privilegis dels que fa
més d’un segle la classe treballadora ha anat guanyat a força de trencar
vidres, tirar llambordes i massa vegades pagant amb la seva pròpia vida.
Alguns d’aquest de somriure a la boca, segurament també en
provenen i possiblement mirant la seva cronologia trobaríem un avi que s’ha
trencat les banyes en sindicats i fent la seua petita revolució a la feina, pensant sempre en un futur diferent per als seus fills, els seus néts...
No puc per tant condemnar qui amb ràbia surt al
carrer, només puc dir-li que ara toca,
toca si cal, trencar vidres, cremar contenidors, intentar lluitar contra els vàndals i
no quedar-nos asseguts veient com una quants pocavergonyes se’n foten de tots i
amb un somriure a la boca ens venen a
dir que ho fan pel nostre bé i veient
nosaltres, com només és en bé propi.
Encara que, només un consell: no ens equivoqueu sisplau d'enemic
Qui vol acabar amb el sistema ha estat qualificat d’antisistema.
Qui és doncs el antisistema?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada