8 de març 

Avui, 8 de març, no hauria de ser el dia del bla,bla, bla, exposant les mateixes proclames, manifestos i projectes repetitius de cada any. L’any que ve en tornarem a parlar i ja hauran passat 365 dies més.

Avui, com cada dia, és el dia de reivindicar les igualtats entre homes i dones, sense raó de gènere, de raça ni de religió. Tots iguals, sense distincions. Tampoc és el dia de reivindicar “cupos” que cadascú ha de ser on li toca per mèrits propis.

Si realment volem que les coses canviïn, comencem a casa educant els nostres fills i filles sense cap mena de diferencia i deixem-nos de “totis” tonteries.
I és que el feminisme és molt més. Quan una part molt important de les dones del món estan vivint situacions molt precàries sota les urpes de l’autèntic patriarcat, banalitzar el feminisme, com és fa els últims anys, el 8 de març, a mi em fa mal.