Quan jo era petita i anava a col·legi de monges, ens solien dir que havia unes nenes a la classe que tenien el cel assegurat perquè els seus pares havien fet una cosa molt important a la vida: portar molts fills al món.
Eren les nenes que tenien sis o set o vuit germans, oh quins pares que tenien! eren l'admiració de totes, els nostres haurien de fer grans esforços per aconseguir la salvació eterna, i els meus encara, que érem dues germanes, però les que eren filles úniques aquestes ho tenien ben magre.
Clar que no ens ho deien tot perquè aquestes famílies tan cristianes que portaven al món tots els fills que Deu els donava, van haver de passar un bon infern en fer-se els fills grans: una es va casar de penalty, l'altre se'ls va fer homosexual, un tercer el van haver d'ingressar en un sanatori a causa de les drogues. En fi un model de família.
Parlo per a tots aquells que van assistir a la missa del diumenge, molt defensar la família però que faran en cas que el seu noi, que avui només té deu anys, en arribar l'adolescéncia els digui que s'ha enamorat d'un altre noi. El tancaran en un armari? El portaran al metge per demanar-li que el curi? El deixaran oblidat i desheretat com molts feien abans?.
La família és molt més que portar als fills a missa i resar cada ratet, la família es entendre els fills els hi passi el que els hi passi i fer-los-hi costat. No podem en la família ovbiar el que és als ulls de tothom.
Per què no pot una família formada per dues dones o dos homes donar una bona educació als seus fills, si per fer persones només cal estimar?
Quantes famílies nuclears encara es mantenen perquè no els queda altre remei éssent un niu d'hiprocresia i de baralles constants
Per què alguns tenen la pretensió de viure encorats en el passat?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada