De les ministres i dels ministres

Aquests dies s'està parlant molt del cas que Zapatero té un govern format per moltes dones.
A mi, que em considero feminista des que vaig tenir ús de raó, m'entristeix molt el raonament : els ha fet ministres perquè són dones.
No deixa de ser un acte de masclisme camuflat, tenir dones al govern, com tenir-les en altre lloc, pel fet de ser dones.
No és poden fer aquestes diferencies. Una dona, com un home ha de demostrar el que val, i si té capacitat, pot ocupar el càrrec, però si no en té, ni a ella ni a ell se'ls ha de donar cap tipus responsabilitat. Crec que es de sentit comú, i no puc deixar de pensar que tant no tenir-ne com tenir-ne moltes, no implica ser més o menys, sinó que emmascara unes diferències que en els fons encara te les creus.
El pitjor és el de la ministra Chacón. Un personatge curiós. Jo ja no puc entendre com una persona d'una mediocritat tal, pot arribar a ser ministra, però veure-la lluint el seu embaràs entre les files del militars espanyols, em produeix un girament d'estómac que em fa difícil pair. Dona, i aprofitant el seu embaràs per dir: nosaltres som més moderns que ningú, ens atrevim a tot, no deixa de donar una imatge patètica i no fa cap bé al gènere femení.
No sé que en pensarà el seu fill quan tingui ja una edat, però que se n'aprofitin d'un ja abans de néixer, dona poques forces per enfrontar una vida que si potser se li presenta regalada, com a persona li crea una rèmora que l'acompanyarà per sempre més.
El més trist de tot és que això ho fa un govern que diu que és d'esquerres.