Avui ha provat unes circumferències més. Signifiquen només quatre cables enganxats a la seva pell. Potser avui aconseguirà oblidar el fàstic que va patir.
Des d’aquell dia necessita noves formes d'evasió, cada cop més complexes.
Quan els raigs circulen per les seves benes, sent que ja no és al món, dura prop d’uns segons, però el seu record la manté viva unes hores més.
No pot amb tanta angoixa.
Mai hauria d’haver acceptat la proposta. Allò li va canviar la vida. No vol tornar a pensar-hi, però el seu inconscient la traeix i li porta a la memòria, una i altra vegada. Només els raigs li donen el consol, cada cop en necessita més, cada cop amb més intensitat. Sap que encara controla, però i demà?
4 comentaris:
Hola, Francesca!
Tienes aqui una buena postagene. Es nesesario un poquito de compreensióne, pero yo hay entiendido un poco y adoré.
Gracias.
Bona proposta, m'ha agradat el teu relat amb aquell punt d'angoixa.
Quin negui, noia, quina dependència, és un futur possible? Esperem que no...
osti, durillo eh?
ja ho veus, pasant revista al teu blog jeje
Publica un comentari a l'entrada