He llegit molt sobre l'exili.
El tema m'apassiona.
Penso que és una part de la nostra història que no tenim superada, per callada i per tant desconeguda.
Els qui van haver de fer les "maletes" i marxar cames ajudeu-me, avui en dia, són gairebé tots morts, però per França, Mèxic i altres llocs del món viuen els seus descendents, molts dels quals encara preguntant-se: per què no sóc català?
A la majoria, ningú els ha donat explicacions. Saben que els seus avantpassats, en el seu dia, van ésser condemnats a mort, però ignoren les causes. A més, van viure amb ells, les constants ganes de retornar a casa, fins que un dia, la terra que els va acollir en vida, els va acollir també en la mort.
Cal donar una explicació, cal retornar les coses al seu lloc, cal que per sempre més ningú hagi d'abandonar el seu país, ni canviar la seua vida, per causa d'unes idees contràries a les d'uns pocs que, per la força de les armes, condicionen la vida i les idees dels demés.
M'agradaria aprofundir molt més en el tema de l'exili. Tinc pensat fer la ruta de l'exili i visitar els llocs emblemàtics, com ho van fer ells, a primers de febrer i caminant. No sé si serà possible.
Per tant m'agradaria contactar amb persones que tinguin sensibilitat en el tema i convertir aquests blog en un homenatge a tots els exiliats del 1939, a veure si l'any que ve, que en farà 70 del seu pelegrinatge, podem reviure moltíssima gent, el que va ser el seu èxode.
Seria el nostre homenatge cap a ells.
Per contactar podeu deixar comentaris al blog o escriure a francescamur@gmail.com
El tema m'apassiona.
Penso que és una part de la nostra història que no tenim superada, per callada i per tant desconeguda.
Els qui van haver de fer les "maletes" i marxar cames ajudeu-me, avui en dia, són gairebé tots morts, però per França, Mèxic i altres llocs del món viuen els seus descendents, molts dels quals encara preguntant-se: per què no sóc català?
A la majoria, ningú els ha donat explicacions. Saben que els seus avantpassats, en el seu dia, van ésser condemnats a mort, però ignoren les causes. A més, van viure amb ells, les constants ganes de retornar a casa, fins que un dia, la terra que els va acollir en vida, els va acollir també en la mort.
Cal donar una explicació, cal retornar les coses al seu lloc, cal que per sempre més ningú hagi d'abandonar el seu país, ni canviar la seua vida, per causa d'unes idees contràries a les d'uns pocs que, per la força de les armes, condicionen la vida i les idees dels demés.
M'agradaria aprofundir molt més en el tema de l'exili. Tinc pensat fer la ruta de l'exili i visitar els llocs emblemàtics, com ho van fer ells, a primers de febrer i caminant. No sé si serà possible.
Per tant m'agradaria contactar amb persones que tinguin sensibilitat en el tema i convertir aquests blog en un homenatge a tots els exiliats del 1939, a veure si l'any que ve, que en farà 70 del seu pelegrinatge, podem reviure moltíssima gent, el que va ser el seu èxode.
Seria el nostre homenatge cap a ells.
Per contactar podeu deixar comentaris al blog o escriure a francescamur@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada