Dona desconeguda

És ella, jo l’he reconegut de seguida, la seua mirada és inconfusible. La recordo tant...
Havíem viatjat junts en aquell tren que ens va portar fins Istambul,
S’acabava de casar i anava a buscar el seu marit que vivia a Turquia i l’havia demanada per poders.
Tenia por, por del futur i de l’home que l’esperava i a qui no coneixia.
No havia estat fàcil decidir-se, però el seu oncle la va encoratjar assegurant-li que era persona de bé i que res no li mancaria al seu costat.
Va fer el viatge,
En arribar, ell no hi era, havia mort feia uns quinze dies d’una mala caiguda de cavall. No havia estat possible avisar-la.
És trobava sola en aquell nou món desconegut i ple de misteris.
Avui l’he tornat a retrobar sortint d’un bordell i pujant al cotxe d’un traficant de diamants holandes. La seua mirada altiva s’ha creuat amb la meva. Ha fet veure que no em coneixia. Jo també