La gran ona de Kanawaga

Es va estar una bona estona mirant fotografies, entre elles, la del quadre.
Les imatges li van fer evocar els records.
Havien passat trenta anys.
Just els que feia que havia tornat del Japó.
Per un moment va tornar als anys setanta amb la il•lusió dels qui es creuen poder canviar el món.
Van emprendre un viatge que els portà primer a l’Índia, després a la Xina, més tard al Japó.
Només duien una motxilla, pocs diners i es podien fer a tot, es tenien l’un a l’altre, vivien un gran amor.
Van treballar de pagesos, de cambrers, de paletes, de pintors...
Dia rere dia es guanyaven la manutenció.
En arribar a Tokio, el Fuji el va captar, una estranya atracció va fer-lo canviar del dia a la nit i no va voler seguir. Jo em quedo aquí va sentir de cop i volta.
Ella no, ella va tornar i en arribar, va continuar estudiant, es va casar i en pocs temps va portar dues filles al món.
Els últims trenta anys, havien passat sense cap sobresalt.
Però ell havia tornat, a buscar-la –li va dir- t’he trobat molt a faltar.
Per un moment, la quimera la va fer dubtar.
Però els anys no passen en va...