És una estafa

Cansada, molt cansada de sentir repetir que les retallades són necessàries. Cansada, molt cansada de sentir demanar sacrifici a TOTS perquè TOTS ens hem de sacrificar.

Cansada, molt cansada de la pressa de pèl que suposa aquesta crisi que no hem provocat i que ens volen fer pagar a TOTS.

Però realment són TOTS?, o aquest Tots s’adreça només a uns quants?.

Sóc funcionaria, mestra, fa més de trenta anys que sóc mestra. Quan vaig començar a treballar el meu sou era ben bé ridícul, i em temo que quan deixi de treballar, tal com van les coses ho tornarà a ser.

Fa uns anys (no massa), quan parlàvem en gent de la nostra edat dèiem: Som la primera generació de la historia de la Humanitat que hem arribat als 50 anys en una edat d’or, no vam conèixer la postguerra, vam viure el franquisme com a adolescents i en complir els 20 el dictador va morir. Vam viure els anys vertiginosos de la transició on tot anava molt despresa i el nostre univers personal canviava minut a minut.

Després hem fet grans els nostres fills amb una tranquil·litat absoluta pensant en un futur que no el veiem del tot  malament.

Potser hem estat uns il·lusos, potser no hem estat capaços d’analitzar com cal el que venia, encegats amb els nostres cotxes, cases, PC, iphons, televisor digitats i demés, ens hem trobat sense saber com, que el nostre món s’enfonsa i no sabem avui encara com serà el nostre futur en arribar als seixanta.

Fa por, molta por, perquè no és el mateix lluitar de jove que de vell.

Jo m’he limitat a anar a treballar cada dia, no crec que voluntàriament hagi fet mal a ningú. Sempre he pensat que un altre món era possible i he militat en llocs on s’ha lluitat per  fer-ho.

Però ara em sento desemparada. Penso que aquesta no és la meua causa.  És possible que la situació sigui extrema i ens haguem d’apretar tots el cinturó, però veig que pel mig hi ha molt “de cuento”, veig que del que és tracta directament és retallar l’estat del benestar, acabar en el viure relativament bé d’unes persones, per promocionar els qui en tenen més, veig que en definitiva el que s’està fent és robar als pobres per donar-ho als rics.

Aquests TOTS tan general deixa al marge els realment culpables. Aquest TOTS no inclou politics, banquers ni especuladors, i mentre no sigui així, jo demano a qui correspongui que deixi de parlar de sacrificis i que comenci a parlar  obertament d’estafa