Sóc membre

dissabte, 10 de desembre de 2011

Sacrificis



Ja qui diu que hauríem d’estar contents perquè som uns privilegiats, vivim en el primer món, tenim llum, menjar i no hem de fer km per anar a buscar aigua cada matí.
Jo també ho penso, i és per això que he fet de la meva vida un clam a favor d’aquells que pateixen necessitats. Sempre he pensat que havia de fer quelcom per ajudar-los, i sempre que he pogut ho he fet.
La igualtat entre totes les persones del planeta m’ha preocupat i em preocupa, com a molta gent, és injust que uns tinguin tant i uns altres tant poc. Jo tenia la meua particular manera de solucionar-ho: s’havia de repartir, tots podíem destinar una petita part dels nostres sous i dedicar-lo a acabar amb les hambrunes del món, a aportar tecnologia,  inclòs els hi podíem dedicar uns dies de les nostres vacances o un any sencer de la nostra vida, i a més era partidària de que es fes obligatòriament . La qüestió era arribar a la igualtat.
Hauria estat tan fàcil, només era qüestió de proposar-nos-ho.
Tan fàcil com ho és ara destinar una part dels nostres sous a rescatar  bancs, a pagar obres faraòniques que no s’haurien d’haver començat mai, a mantenir els  sous milionaris de polítics i expolítics, a conservar  una monarquia medieval i per tan terriblement desfasada, i...al seu exercit, per no parlar de tot aquell diner  que destinem al luxe de l’església, quan són els primers que haurien de donar exemple.
Sens dubte no ens doldria tant el 10 per cent del nostre sou si ho féssim amb la certesa que es destinaria a solucionar problemes de veritat i poguéssim deixar de percebre que vivim en un món injust.
Les xifres hi són i per tant la solució també.
Ara ens descomptaran un tant per cent  del nostre sou i no només no solucionarem res sinó que  participarem a incrementar   la desigualtat entre tots els qui habitem el planeta, essent  nosaltres cada dia més pobres i condemnant, aquells que ja ho eren, a tenir encara menys oportunitats i a deixar-los morir de fam.
Sembla que els nostres ideals es van  perdent així com va en augment la pocavergonya  d’aquells que ens governen.

Cap comentari: