25 DE NOVEMBRE DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES

TENIM DRET A VIURE LLIURES DE VIOLÈNCIA MASCLISTA

Un cop més, les dones i els homes d’Esquerra i de les JERC ens sumem a la commemoració del 25 de novembre, dia internacional per a l’eradicació de la violència vers les dones, i reafirmem el nostre contundent rebuig a qualsevol forma de violència masclista.
En només un any —de novembre de 2010 a novembre de 2011—, 21 dones han estat assassinades de la mà de les seves parelles o exparelles als Països Catalans. Val a dir, però, que les víctimes mortals només són la punta de l’iceberg d’un fenomen molt més ampli, que s’emmascara sota mil cares diferents, però sovint només prenem consciència quan acaba en assassinat. No en va, l'ONU considera la violència masclista com «el crim encobert més extens del món».

Les entitats de dones que, amb l’eclosió del moviment feminista, des dels anys 70 identifiquen, denuncien i tracten de manera pionera la violència masclista, van aconseguir posar en l’agenda pública la lluita contra la violència —especialment des de la IV Conferència Mundial de Dones, organitzada per les Nacions Unides i celebrada a Beijing el 1995:
«L’expressió violència contra les dones significa qualsevol acte de violència basada en el gènere que té com a resultat, o és probable que el tingui, uns danys o patiments físics, sexuals o psicològics per a les dones, incloent-hi les amenaces d’aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant a la vida pública com a la privada». (Art. 113, Declaració de la IV Conferència Mundial de les Dones, Beijing, 1995).

La violència contra les dones, que s’expressa de manera molt diversa i que pot afectar tota la població, independentment del seu nivell socioeconòmic o acadèmic, és un instrument per mantenir les desigualtats entre homes i dones. Malgrat els avenços assolits en la darrera dècada per la societat, pel teixit associatiu i per les administracions, especialment a Catalunya amb l’aprovació de la Llei 5/2008 dels drets de les dones a eradicar la violència masclista, Esquerra Republicana de Catalunya considera que encara ens queda molt camí per recórrer en l’objectiu d’eliminar de la nostra societat la discriminació de les dones i la violència masclista.

Per això, des d’Esquerra Republicana de Catalunya:

— Exigim que la nostra societat no toleri en cap cas cap tipus de maltractament i eliminem la impunitat dels maltractadors no condemnats.

— Exigim el compliment efectiu i eficaç de la Llei 5/2008 dels drets de les dones a eradicar la violència masclista;

— Exigim que l’administració, inclosa l’administració de justícia, eviti la victimització secundària de les dones que pateixen violència masclista.

— Exigim que les administracions garanteixin els recursos necessaris a les persones professionals dels serveis d’atenció a la violència masclista.

— Exigim que no es retalli el suport al tercer sector i al teixit associatiu, claus en la detecció, intervenció, prevenció i reparació de les dones que pateixen o han patit violència masclista.

Barcelona, 25 de novembre de 2011

De la més pura hipocresía

4 de juliol, carretera Girona-La Jonquera, cada mil, dos mil metres una cadira d’aquestes de platja i un para-sol, algunes buides, altres amb una noia asseguda esperant, en algun lloc un cotxe que arrenca i una noia que surt d’un camí assecant-se la suor. Jo no diria vergonyós, no me’n fa de vergonya, em fa molt fàstic. Penso en les noies i la seua manera de guanyar-se la vida, la majoria molt joves i gairebé totes estrangeres, aguantant la suor i els sucs dels bavosos que, en arribar a casa, trobaran una llar neta, un llit confortable i una dona amb la que practicar sexe de la forma més higiènica possible, dona amb la que conviuen, de fa ja uns anys, i de la que tenen dues filles, per les qui arribarien a fer, ves a saber que, si sabessin que són a la carretera sentades sota un para-sol.

És així de ridícula i patètica la nostra societat. Totes aquestes noies pertanyen a xarxes de prostitució. De quan en quan els mitjans ens anuncien la caiguda d’una d’aquestes xarxes. Sorpresa! noies vingudes de Rússia o de Romania o d’algun país africà, que han estat enganyades i obligades a prostituir-se, buscant en el primer món, un mitjà de vida, que els ajudi, a combatre la misèria en que han viscut des de la seua infantesa. Costa d’entendre que estant tan a la vista ens vulguin fer creure que no hi són, que ha estat un encert enxampar-les i que no es pugui fer molt més per combatre la situació. Sabem el que passa, sabem que aquestes noies, han estat enganyades i viuen un nou tipus d’esclavatge, del que els hi és,materialment impossible, alliberar-se. Només hi ha una manera, i aquesta és en mans de tots, alcem les veus per cridar i demanar ben fort la legalització de la prostitució, que sigui d’una vegada per totes una feina digna. Hola!, jo sóc mestra,i tu? quina feina fas?, jo sóc prostituta, però ho sóc perquè vull ser-ho i em guanyo honradament la vida amb una feina que he escollit jo, fer-la. Les dones, com a dones, i també els homes,no podem parlar d’alliberament tenint al carrer aquestes xarxes de les que sabem que actuen deliberadament. Com a persones, que som tots, el fet, ens embruteix i ens rebaixa fins l’infinit.

25 de novembre

25 de novembre, dia internacional de la no violència envers les dones