De la més pura hipocresía

4 de juliol, carretera Girona-La Jonquera, cada mil, dos mil metres una cadira d’aquestes de platja i un para-sol, algunes buides, altres amb una noia asseguda esperant, en algun lloc un cotxe que arrenca i una noia que surt d’un camí assecant-se la suor. Jo no diria vergonyós, no me’n fa de vergonya, em fa molt fàstic. Penso en les noies i la seua manera de guanyar-se la vida, la majoria molt joves i gairebé totes estrangeres, aguantant la suor i els sucs dels bavosos que, en arribar a casa, trobaran una llar neta, un llit confortable i una dona amb la que practicar sexe de la forma més higiènica possible, dona amb la que conviuen, de fa ja uns anys, i de la que tenen dues filles, per les qui arribarien a fer, ves a saber que, si sabessin que són a la carretera sentades sota un para-sol.

És així de ridícula i patètica la nostra societat. Totes aquestes noies pertanyen a xarxes de prostitució. De quan en quan els mitjans ens anuncien la caiguda d’una d’aquestes xarxes. Sorpresa! noies vingudes de Rússia o de Romania o d’algun país africà, que han estat enganyades i obligades a prostituir-se, buscant en el primer món, un mitjà de vida, que els ajudi, a combatre la misèria en que han viscut des de la seua infantesa. Costa d’entendre que estant tan a la vista ens vulguin fer creure que no hi són, que ha estat un encert enxampar-les i que no es pugui fer molt més per combatre la situació. Sabem el que passa, sabem que aquestes noies, han estat enganyades i viuen un nou tipus d’esclavatge, del que els hi és,materialment impossible, alliberar-se. Només hi ha una manera, i aquesta és en mans de tots, alcem les veus per cridar i demanar ben fort la legalització de la prostitució, que sigui d’una vegada per totes una feina digna. Hola!, jo sóc mestra,i tu? quina feina fas?, jo sóc prostituta, però ho sóc perquè vull ser-ho i em guanyo honradament la vida amb una feina que he escollit jo, fer-la. Les dones, com a dones, i també els homes,no podem parlar d’alliberament tenint al carrer aquestes xarxes de les que sabem que actuen deliberadament. Com a persones, que som tots, el fet, ens embruteix i ens rebaixa fins l’infinit.