Ser o no ser

Sembla mentida que sigui tot tan complicat. Se'ns recrimina l'anar amb la cara descoberta pel món. Jo sóc militant de base d'un partit, ERC, i sembla que això sigui un pecat. Per a les consultes independentistes no sóc persona fiable (ho ha de fer la societat civil, es demana que no hi hagi sigles), es monta un moviment en contra d'alguna cosa (en el meu cas el cementiri nuclear), ojo! que tu ets d'ERC i ens podries delatar i la gent no s'hi afegiria.
Crec que ens hem tornat tots ximplets, perquè a tots els llocs som les mateixes persones: o militem en partits, som d'algun sindicat, o ja tenim color per una cosa o per altra, la resta del món es queda assegudeta al sofà i quan surt al carrer és per a criticar lo malament que ho fan tot, els polítics, sense ser conscients que si ho fan malament cada quatre anys es pot canviar, si tots tinguéssim bona memòria i els hi exigíssim responsabilitats, vol dir asssitir a reunions, dialogar, prendre partit en definitiva, no els hi quedaria més remei que esforçar-se en fer les coses ben fetes. Ara ni els escoltem, pensem que ja s'ho faran i així ens va, total ells també pensen que la poden cagar mil i una vegades que només és una mica de soroll a la premsa, que dura uns dies, i després tornen a sortir elegits, com si res.
Aquesta postura infantil, és la que ens ha portat on som, ens pensem que no hi ha res a fer i no ens adonem que el poder el tenim nosaltres. En canvi els hi hem deixat tot a ells, fan i desfan com volen perquè no han de donar explicacions a ningú. Però si cada vegada que la caguen ens plantéssim a les seues cases i no marxéssim fins que rectifiquessin o els obliguésssim a dimitir potser viuríem tots molt més contents, no hi hauria lloc per a injustícies.

Gràcies al Partit Popular

Moltes gràcies al Partit Polpular per nombrar l'Alicia Sànchez Camacho, en lloc de la Nebrera, moltissímes gràcies perquè com a responsable del partit a Catalunya, no podien trobar ningú millor. No sap dialogar, no accepta critiques, no té ni idea del que vol dir democràcia i a més a més l'han imposada des de Madrid.
Moltes gràcies, per aixó i per no dir ni una paraula en català al congrés, així és fa país, els catalans ens mereixiem un regal així després del mal son de l'Eurocopa que si no ho tinc mal entés van guanyar els del país veí.
Moltes gràcies, ha estat tot un detall que Madrid s'imposi, deixant amb la boca oberta a qui encara creia en la demòcracia del partit. Senyors i senyora Nebrera hi ha vida fora del partit Popular i sobretot, hi ha diàleg i democràcia, deixeu la Camacho que es preocupi en salvar els catalans que els catalans no li farem cap cas, però si que li agrairem per sempre més el favor que ens fa en allunyar, afortunadament, el seu partit de la Generalitat.

Quina barra!

Se sent molt a dir que ERC, ho ha fet molt malament en tot això de l'aigua. És possible, potser no ha tingut una posició del tot valenta com havia de ser, i decididament posar-se del costat dels antitransvasament i engegar en Montilla i tots els altres a fer punyetes, que, era en definitiva, el que volien alguns de per aquí.
No podem dir el mateix de la Federació d'ERC a l'Ebre, que en tot moment ha vist la que li queia a sobre i ha estat capaç d' aguantar amb tot el que això representa d'haver de passar pel que no són. I és que, que algú et cridi traïdor, quan tu saps el que estàs patint ha de resultar molt dur. Però no aguantar suposava cedir el càrrec a qui parlant en nom de la responsabilitat del moment ens diu que no hi poden fer més, es a dir deixar-los amb les mans lliures per fer i desfer i fer-nos creure que ho fan pel bé de tots.
Però ERC sempre està en boca de tothom per fer-ne critica, destructiva malauradament, els mitjans són en mans de gent d'altres partits i la consigna sempre és: a per ells!!
Poc hem sentit parlar aquestos dies del malament que ho han fet uns altres: els de CiU que en el seu dia es van vendre el territori, ara van de bones persones i diuen que ara s'han tornat anti, i dels socialistes? perquè no sentim a parlar d'aquestos que ara s'han posat de part de l'enemic i que en nom de la solidaritat, de la responsabilitat i del sentit comú ens diuen que hem d'obrir l'aixeta cap a Barcelona i callen i no anomenen per res la disposició quarta?.
Potser a alguns d'ells els hi hauríem de refrescar una mica la memòria, gent com en Toni Sabaté en el seu dia abanderant manifestacions, i gent com na Lluïsa Lizàrraga que abans de tota la moguda feia de mestra a Deltebre i que va començar la seua carrera política gràcies a què si es feia el transvasament es quedava sense finqueta al delta, i ara amb tot el morro va i vota sí a la interconnexió. Serà que ara amb tots els diners que ha guanyat representat les nostres terres a Madrid la finqueta del delta ja se li ha quedat petita?.
Quina Barra!