Rosa, dàlia, clavell… i tu ? com et dius ?
Creixes lluminosa per les parets del meu terrat i ho desconec tot de tu, només sé de la teva raresa, de la teva singularitat.
Qui ets ? d’on vens ? com t’anomenes ? , qui a casa t’ha portat ?
Colors de senzillesa, orgull de bellesa, penges des de la mata fins el terra tocar.
Com et diria que em recordes una primavera que en temps de tardor no sé si tornarà ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada